divendres, 22 de juliol de 2016

Vespre Shakesperià, Mosquit llibre

Final de temporada amb Shakespeare al jardí de Can Bisa 

La Llibreria Índex el passat dijous va cloure temporada amb un acte deliciós. Si jo fos un reporter com cal ara felicitaria a l’equip humà de l’Índex per la inestimable aportació que fan a favor del nostre esperit sensible. I si fos un reporter superseriós parlaria d’una molt bona feina en la promoció de la Cultura... 

Però sóc el Mosquit Llibre, i aniré al gra: Carme, Blanca, Pepi, moltes gràcies per les vostres iniciatives i per l’esforç que hi poseu. Dijous va ser fantàstic i vaig gaudir com un camell alat (per què se suposa que els camells gaudeixen especialment?). A més, com hi havia molta concurrència, feia bona temperatura, i hi havia molta, molta pell a l’aire, vaig avisar a tota la parentela i mentre jo gaudia de Shakespeare els parents van sopar a gust.  Zzzzzxxvt!! Zzxxxxt! 

I ara anem a la crònica, a veure si me’n surto sense exagerar ni quedar-me curt. Com ja he gastat molt lletra i encara no he dit res, ho farem tipus esbós enumerant allò més remarcable, i per ordre d’aparició: 

El paisatge. El jardí de Can Bisa és un espai que acompanya. De fet, els espais no només ens envolten, sinó que ens predisposen l’ànim d’una manera bàrbara. I va ser arribar, seure –jo ocupo cadira, faltaria més-, sentir l’espai al meu voltant.. i tot d’una vaig notar com la connexió funcionava: tot començava a fluir. Zzzxt!

El personatge. Shakespeare és un clàssic amable. Vull dir que ni és carrincló, ni ens aclapara amb la seva enormitat. Hem de reconèixer que hi ha clàssics que ens pesen, que fan una mica de nosa. Però les obres de Shakespeare són com un tres en un: ens distreuen, ens emocionen i ens fan créixer. Genial. 

L’expert. L’Andreu Jaume de la mà de la Raquel Picolo com a conductora. Dóna gust quan hi ha algú amb la capacitat de transmetre ben afinada. L’Andreu ens va ubicar de seguida en el temps històric i literari del personatge. Això ens va permetre entendre la figura discreta de l’autor -en aquella època sembla que el concepte d’autor era molt allunyat de la rellevància actual- i també la relació que Shakespeare tenia amb la literatura -ell no creava històries noves, i tampoc es mostrava en les seves obres, sinó que transformava mites i històries populars ja coneguts amb la intenció de fer reflexionar al públic sobre la condició humana-. Era un altre concepte de la literatura, oi?

L’escena. La Tropa Teatre, dirigits per la Mireia Sort i el Tucho Garçon. Amb una il·lusió i una dedicació absolutes, la Tropa va representar escenes triades d’obres de Shakespeare. Les seves veus potents, els moviments curosos sobre l’escenari, el joc amb el bosc de columnes, la desimboltura davant d’uns textos a voltes regirats (coses de l’època). Tot plegat un regal. Impressionants també la gent de la Tropa fora de l’escenari: tècnics i ajudants que funcionen com un rellotge i que estan a l’aguait per a cobrir qualsevol petit detall.

El temps. Entre núvols i algunes ventades, van caure quatre gotes que ni fet expressament per afegir emoció a la vesprada. 

I fins aquí la crònica d’una nit memorable, i també fins aquí les cròniques d’aquesta temporada. Eh, que jo també marxo de vacances! Tornem al setembre. Bon estiu!!!  Zzzzzxxxvt!!


El Mosquit Llibre
Juliol 2016
http://annalleonart.com

Vespre Shakesperià, Mosquit llibre

Final de temporada amb Shakespeare al jardí de Can Bisa 

La Llibreria Índex el passat dijous va cloure temporada amb un acte deliciós. Si jo fos un reporter com cal ara felicitaria a l’equip humà de l’Índex per la inestimable aportació que fan a favor del nostre esperit sensible. I si fos un reporter superseriós parlaria d’una molt bona feina en la promoció de la Cultura... 

Però sóc el Mosquit Llibre, i aniré al gra: Carme, Blanca, Pepi, moltes gràcies per les vostres iniciatives i per l’esforç que hi poseu. Dijous va ser fantàstic i vaig gaudir com un camell alat (per què se suposa que els camells gaudeixen especialment?). A més, com hi havia molta concurrència, feia bona temperatura, i hi havia molta, molta pell a l’aire, vaig avisar a tota la parentela i mentre jo gaudia de Shakespeare els parents van sopar a gust.  Zzzzzxxvt!! Zzxxxxt! 

I ara anem a la crònica, a veure si me’n surto sense exagerar ni quedar-me curt. Com ja he gastat molt lletra i encara no he dit res, ho farem tipus esbós enumerant allò més remarcable, i per ordre d’aparició: 

El paisatge. El jardí de Can Bisa és un espai que acompanya. De fet, els espais no només ens envolten, sinó que ens predisposen l’ànim d’una manera bàrbara. I va ser arribar, seure –jo ocupo cadira, faltaria més-, sentir l’espai al meu voltant.. i tot d’una vaig notar com la connexió funcionava: tot començava a fluir. Zzzxt!

El personatge. Shakespeare és un clàssic amable. Vull dir que ni és carrincló, ni ens aclapara amb la seva enormitat. Hem de reconèixer que hi ha clàssics que ens pesen, que fan una mica de nosa. Però les obres de Shakespeare són com un tres en un: ens distreuen, ens emocionen i ens fan créixer. Genial. 

L’expert. L’Andreu Jaume de la mà de la Raquel Picolo com a conductora. Dóna gust quan hi ha algú amb la capacitat de transmetre ben afinada. L’Andreu ens va ubicar de seguida en el temps històric i literari del personatge. Això ens va permetre entendre la figura discreta de l’autor -en aquella època sembla que el concepte d’autor era molt allunyat de la rellevància actual- i també la relació que Shakespeare tenia amb la literatura -ell no creava històries noves, i tampoc es mostrava en les seves obres, sinó que transformava mites i històries populars ja coneguts amb la intenció de fer reflexionar al públic sobre la condició humana-. Era un altre concepte de la literatura, oi?

L’escena. La Tropa Teatre, dirigits per la Mireia Sort i el Tucho Garçon. Amb una il·lusió i una dedicació absolutes, la Tropa va representar escenes triades d’obres de Shakespeare. Les seves veus potents, els moviments curosos sobre l’escenari, el joc amb el bosc de columnes, la desimboltura davant d’uns textos a voltes regirats (coses de l’època). Tot plegat un regal. Impressionants també la gent de la Tropa fora de l’escenari: tècnics i ajudants que funcionen com un rellotge i que estan a l’aguait per a cobrir qualsevol petit detall.

El temps. Entre núvols i algunes ventades, van caure quatre gotes que ni fet expressament per afegir emoció a la vesprada. 

I fins aquí la crònica d’una nit memorable, i també fins aquí les cròniques d’aquesta temporada. Eh, que jo també marxo de vacances! Tornem al setembre. Bon estiu!!!  Zzzzzxxxvt!!


El Mosquit Llibre
Juliol 2016
http://annalleonart.com

divendres, 1 de juliol de 2016

Vespre shakesperià


Los ángeles de hielo, de Toni Hill

Us convido a llegir... Los ángeles de hielo, de Toni Hill
El Toni Hill és un solvent autor que molts ja coneixeu, doncs és el pare de l’Héctor Salgado, un inspector dels mossos de vida peculiar, i que ha donat per una saga de –per ara- tres exitosos llibres: El verano de los juguetes muertos, Los buenos suicidas y Los amantes de Hiroshima.
Ara el Toni ha deixat descansar en Salgado per anar a fer un tomb per la Barcelona de començaments del segle XX, amb els seus burgesos i les revoltes obreres, però això tan sols com a escenari per embolicar-nos en una intriga que es mou entre la realitat i el més enllà, entre la bonhomia i la perversitat més tràgica.
Tan aviat som en un internat per a nenes benestants, com en un sanatori psiquiàtric, i sense moure’ns del lloc. Ens passeja pel nostre Maresme, concretament per Sant Pol i rodalies. Ens passeja també per Viena. Visita la Barcelona de Sarrià i també la de les Rambles i el Raval, però no el d’ara, carregat de persones desmanegades que fan el turista, sinó del de primers del segle passat: tot foscor i precarietat. Aquest és un llibre d’intriga, és a dir, que no puc explicar de la missa ni un quart, no fos cas que us doni pistes i després sembli que la història no s’ho val. Zxxt! M’hauré de mossegar les ales per a que no se m’escapi un mot de més. Sí us puc dir que les veus i els personatges són molt importants en aquesta novel·la, i per aquí compto que no espatllo res. El joc amb els diferents nivells de narració ens mostra un autor que té dues característiques que a mi mosquitament m’agraden molt: ofici i valentia. I a més se’n surt d’allò més bé. El to narratiu del doctor Freixes és una delícia. I la llibertat que es pren d’irrompre quan i com vol tallant el relat principal és una troballa excel·lent. De fet, és una manera callada de recordar que, per molt que la seva veu apareix en comptades ocasions al llarg del llibre, la història és seva i és ell qui decideix fer-nos-la arribar. Ell és l’amo de la novel·la. Ho sento Toni, si et pensaves que eres tu. Zzzzxxxtt!! Després tenim la veu de la senyoreta Àgueda a través del seu diari, inquietant des de la primera línia per la rectitud i serietat amb que narra uns fets que caminen cap a l’angoixa, és un text per sí mateix claustrofòbic (com quan et quedes tancat entre les dues fulles d’una finestra corredissa, no sé si us hi heu trobat mai... compto que no).

I el relat principal, el que acompanya el jove doctor Mayol (Frederic, Friedrich) i per on discorren tota la colla de personatges que envolten i que corprenen al protagonista. La majoria d’aquests són personatges amb un deix d’enigma, dels que sempre sembla que queda alguna cosa per explicar, en front d’altres –pocs- que traspuen veritat (el pare, la mare –magnífica-, el periodista, el mateix Frederic).

Amb tot plegat, l’autor aconsegueix teixir una xarxa que a voltes t’ofega i alhora t’empeny a seguir llegint. Zzzzxxvtt! Massa teranyina per a un mosquitet com jo, que he tingut por de quedar-m’hi atrapat! 

En fi, no explico més... És un molt bon llibre per acompanyar les llargues vacances que ja són aquí. Molt bon estiu!!
P.D. pel Toni Hill: la propera novel·la fes el favor de pensar en els teus lectors-mosquits i no deixar que s’ompli d’aloses...Són uns animals del tot esfereïdors, amb les seves plomes i tots aquells becs..., jo, jo... he patit taaant. Ah! Que no sabies quina és la dieta preferida de les aloses?? Zzxxxt!! Zxxt!!


El Mosquit Llibre
Juny 2016
http://annalleonart.com

dimecres, 8 de juny de 2016

AGENDA JUNY 2016


Dijous 2 de juny, 20h

Presentació Generació Gintònic de Damià del Clot
presentarà Maite Viñals periodista, llegirà fragments Jordi Castevell, del grup de teatre societat La Concòrdia"
Can Rin restaurant Torrent Roig, 2, Cabrils
https://www.facebook.com/events/248813325476615/ 






Dijous 16 de Juny,19:30h
Presentació del llibre Els dies sense glòria, Sílvia Alcántara, editat per
Edicions 1984, presentarà l'autora Josep Cots editor
Lloc: C/Miquel Borotau, 8, Vilassar de Mar
Dijous 30 de Juny, 19:30h
https://www.facebook.com/events/509931169207083/







22 de Juny, 20h
Presentació del llibre Democràcia o cleptocràcia. Cap a on va Espanya?

Joan Lluís Pérez, Damià del Clot, i Salvador Cardús
Lloc: Can Bisa, Sala Roser Carrau, Vilassar de Mar





30 de Juny, 19:30h 
Presentació del llibre Una certa onada, Emília Illamola
presentarà l'acte Albert Calls, escriptor i periodistaLloc: llibreria Index, miquel borotau_8 Vilassar de Mar




El mes de Juny dedicarem tot el mes a l'editorial Comanegra

*http://comanegra.com <http://comanegra.com>/*