Vilassar
de Noir, el Festival
He
passat un cap de setmana de luxe, espatarrant!! I què ha fet ara
aquest mosquitot, us preguntareu? Se l’ha passat buscant bolets, o
estovant-se les ales en un balneari, o tastant vins en un celler de
l’Empordà? Res d’això, colla d’avorrits! Zzzzzxxt!!
M’he
passat el cap de setmana assegut en una butaca de la Sala Roser
Carrau de Can Bisa gaudint del primer Festivalde literatura i cinema negre de Vilassar de Mar, ni
més ni menys!.
En
aquesta ocasió la meva feina ha estat fàcil, ben fàcil: divendres
a les 19h de la tarda m’he entaforat al seient i allà he estat
fins dissabte nit que me n’han fet fora. Entremig, a l’escenari,
a la zona de llibreria, al pati de butaques... han anat esdevenint
fets fantàstics, tants i amb tantes persones interessants que és
impossible citar-los tots. I ara, a veure com me’n surto per
resumir-ho sense reduir-ho. Zzzxxxvt!
El
Marc Moreno, el comissari més negre que s’hagi pogut trobar mai,
obre el festival amb una il·lusió i amb una emoció que ja marca el
to. Gràcies, gràcies, gràcies Marc per la feina feta, pel poder de
convocatòria, per la qualitat aportada, per l’esforç enorme i per
la teva generositat.
Tot
seguit arriba el discurs inaugural del Damià del Clot, escriptor
volguda i intencionadament negre, i que, a més, és l’alcalde. No
cal que digui més, tothom lliga caps, oi? Doncs això, que ja no en
podem tenir dubte: convenen més alcaldes escriptors, actors,
fotògrafs, cineastes, músics... Més humanistes i menys
economistes!! Zzzzxxt!
Oberta
la veda, ha començat el carrusel de taules rodones, presentacions,
xerrades, música de jazz, clubs de lectura, còmics, projeccions de
cinema... Què més voleu? Una munió de gent amb coses interessants
a dir, i totes elles al voltant dels llibres i del cinema, tot negre
però amb llicències, o amb una mirada prou àmplia perquè hi
puguem caber tots.
I
no és que li vulgui treure negror, però la qualitat dels ponents
els ha permès transcendir el negre, i s’ha parlat de denúncia
social, de l’estat del món judicial i el penitenciari, de novel·la
històrica, de trama i personatge, d’alta literatura, de l’enigma
i de l’anormalitat intrínsecs al gènere humà... Fins i tot hi ha
hagut algú que ha proposat canviar el nom del poble de Vilassar de
Mar pel de Vilassar de Noir, que diuen que muda més (ja se sap, una
mica ximples els escriptors, massa hores treballant sols). Zzzxxt!!
Entre
el personal (organitzadors, ponents, moderadors, públic...) ha
regnat l’entusiasme, el respecte (fins i tot en els torns de
paraula, on s’és vist!), l’admiració mútua (on paren els
llegendaris egos inflamats dels literats?), el bon humor, la
complicitat... Ha estat d’un plaer espatarrant viure-ho i no
perdre’n passada.
Doncs
això, que en volem més!! Zxxxxxttt! Zxxxt!
El
Mosquit Llibre, ara també auto-anomenat Mosquit de Noir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada